Les persones assídues a la lectura d’aquesta revista saben que el comitè de redacció de The Valencianer és molt estricte amb els períodes vacacionals. De manera que, tot esperant el pròxim nombre que eixirà al gener, els enviem una inquietant felicitació que mostra el moment en el qual l’any nou pren el relleu a l’any vell, i un oníric conte de Nadal que explica l’única felicitat possible en aquestes dates: l’exili interior.

De vuit a nou m’he donat un passeig amb Mago, el gos prestidigitador. Escolte la ràdio i constate que el govern, en una ostentació de prodigalitat democràtica, té cabrejada a tota la ciutadania, des dels sexadors d’agapornis fins als notaris de primera. També m’entretinc amb la lectura d’alguns grafits amb missatge que embelleixen les parets alhora que consciencien als veïns del barri: “Saül mongol”, “Vero té polla” o “Avise grua”. A més, comprove que papa Noel no s’ha assabentat de la crisi si s’ha de jutjar per la de caixes de cartó que vomiten els contenidors de brossa. I, mentre tire comptes del gastat en ametles garapinyades i botelló, em sobrevé un pessic a l’estómac que puja en espiral fins al meu bescoll. És com l’explosió lleu d’un petazeta, el cruixit d’un caragol calcigat, la detonació mínima d’un petard xinés, el crebant d’un osset de teuladí, la lluentor hipertensa d’una bombeta abans de fondre’s.

Agost. Hi ha instants molt breus en els quals un sembla ser feliç. S’escolta de fons “One drop” de Robert Nesta Marley. Aquella vesprada rentava els plats i el café bullia en el foc. Darrere del reixat de la finestra mirava l’últim jardí irreductible: el taronger, la iuca, els cactus, el bambú, la palmera centenària, les enfiladisses, el llorer, l’alfàbrega, l’herba-sana, els geranis… Fa olor de café, sabó de Marsella, pinces de tendir i terra. De sobte, la brisa espenta en un bucle impossible les bambolles iridescents del Mistol i el baf aromàtic del café. Les pompes i l’aroma del café giren al meu al voltant amb la cadència del reggae abans d’eixir disparades per la finestra, esclatar i dissipar-se en el jardí.

Sóc feliç en nadal quan recorde l’estiu.

Antonio Soto
(veure nombre 0)

Esta es la seua web.