de gen. Nombre 1
n. 1
Portada:
I amb aquests 5, et fan els 40.
CACHETEJACK
Cachetejack, equip autor de la portada, es va formar i viu en València (quasi sempre).
Cachetejack té quatre mans, dos cors, quatre orelles i un parell de nassos.
S’autodefinixen com molt simpàtiques físicament i pertanyen a eixa tradició valenciana d’artistes que treballen a duo (vegeu equips com Crònica, Realitat, Límite…) per a poder aportar un nombre més gran de mirades combinades, suggeridores i peculiars, i aconseguir així situacions més pròximes al lector/espectador.
I també per a tindre algú amb qui parlar en el treball, que com elles mateixes diuen, es basa en les rialles i la quotidianitat, el color i l’energia, l’humor i la ironia…
Cachetejack té quatre ulls, els de Núria Bellver i Raquel Fanjul, però una sola mirada.
Esta és la seua web.
Segell: ©Cachetejack
CARMEN-FRAN
Carmen Frontera i Fran Mengual, viuen en València, on van nàixer.
El cap de Fran és un magatzem ple de projectes en procés. El de Carmen és una senzilla paleta de colors amb què plasma les seues idees.
Carmen necessita convertir el seu treball sempre en quelcom lluminós, sense importar la foscor d’on vinguen els seus temes. Fran precisa treballar en moltes coses diferents, per a després ajuntar-les totes en una sola història.
El treball de Fran té sempre un punt macarra. El de Carmen és el seu propi reflex i no és difícil veure el seu cor. Carmen, quan no està nadant en un mar de dubtes, és ràpida i resolutiva. Fran preferix passejar-se entre el còmic, la fotografia i l’escriptura.
Entre els dos atresoren milers de llibretes: les de Fran estan sense usar perquè utilitza les tovalles dels bars per a dibuixar i Carmen les devora com a gominoles.
Esta és la web de Fran.
Esta és la web de Carmen.
Segell: ©Frontera-Mengual
Quan Alfons Aladreta ens va oferir ressenyar la tretzena edició de Tenderete* per a The Valencianer no podíem creure-ho, però immediatament ens vam posar el xip periodístic i equipats de llapis i bolígraf ens deixarem caure pel festival a la recerca de material suculent per a la nostra crònica.
Després de la desafortunada inundació a causa de les fortes pluges de desembre, les taules van haver de mudar-se als passadissos de Las Naves** donant-li un toc més autèntic i molt més proper. Va ser ací, cervesa en mà i amb unes quantes a l’esquena, quan ens vam adonar què és el que fa especial al Tenderete: la gent que va tots els anys, els que van per primera vegada, els autors d’ací, els autors de fora, els músics… tota aquesta comunitat de gent aficionada als fanzines tan especial.
Hem pogut comprovar com la il·lusió es manté als dos costats de la taula, tant en els que compren com en els que venen. Ens hem volgut centrar en la gent amb ganes de veure coses noves, amb ganes de festa, o simplement amb res millor que fer.
I així hem confeccionat un retrat del festival, de la seua flora i fauna, de les converses que se senten davant cada lloc i, al final, aportem la nostra contribució al mapa de la València invisible.
**Tenderete és el festival d’autoedició gràfica i sonora per excel·lència de València.
http://tenderetefestival.tumblr.com
**Las Naves és un espai municipal d’innovació i creació artística.
https://www.lasnaves.com
(CONTINUARÀ…)
Poc després de l’eixida del número 0 de The Valencianer, rebem un missatge de Carlos Michel Fuentes, creador de El Mirlo, la tenda de dibuixos i samarretes protagonista de la primera fita en el mapa de la València invisible:
“Acabe de tancar la gàbia del carrer Purísima. No se molt bé si per a eixir volant o per a caure senzillament al buit… no ho sé… Vaig despenjar els dibuixos de les parets. Vaig tancar la tenda, company, amb el doloret que acompanyen aquestes “pèrdues”. Canvie la gàbia per la cova de la meua casa, l’armadura exposada pel forat fosc.
Seguisc en línia en el www.elmirlocamisetasilustradas.com però no és el mateix, mentre cerque un local major i més visible on tornar i continuar la bogeria. No em rendisc. Em prenc una estoneta per a recuperar-me. T’adjunte fotografia de la tenda. Pots veure els esperits?“
La invisibilitat, en aquest cas, ja no és una metàfora. Seguirem amb atenció el vol d’aquesta merla. Sort, amic.
Sorry, the comment form is closed at this time.